Dalí Theatre-Muse Figueres, 2000 tiquets, hores i Ressaltats surrealistes

Sobre el Teatre-Museu Dalí de Figueres

L’artista surrealista del segle XX Salvador Dalí és el ciutadà més famós de Figueres, i és aquí on els visitants trobaran el Teatre-Museu Dalí (Teatre-Museu Dalí), la col·lecció més gran de les seves obres a tot el món. Aquest museu surrealista de Catalunya és una visita imprescindible tant per als amants de l’art com per als viatgers curiosos, oferint una sèrie de sales estranyes i captivadores dins d’un antic teatre que el mateix Dalí va dissenyar i comissariar.

El Teatre-Museu Dalí de Figueres no és només una galeria, sinó també una obra mestra arquitectònica surrealista. Dalí va transformar les ruïnes d’un teatre municipal destruït durant la Guerra Civil Espanyola en una obra d’art viva. Cada espai interior reflecteix la seva visió excèntrica, des de la famosa instal·lació del Cadillac Plujós al pati fins a la Sala Mae West, on el mobiliari forma el retrat de l’actriu de Hollywood quan es mira des d’una plataforma especial.

Dalí va dedicar els seus últims anys a aquest projecte, vivint dins del museu i donant forma als seus espais expositius únics. L’edifici en si és considerat una obra d’art surrealista, inusual perquè l’artista va crear i comissariar el seu propi museu. Entre els punts destacats hi ha obres mestres com Galatea de les Esferes, les pintures dels rellotges tous i experiments estereoscòpics que revelen la fascinació de Dalí per la ciència i l’òptica.

El museu també té un profund significat personal: Salvador Dalí va morir el 1989 i està enterrat sota la cúpula de vidre icònica del museu, fent de Figueres no només la seva ciutat natal sinó també el seu lloc de descans final. Això converteix el Teatre-Museu Dalí en una de les atraccions culturals més singulars d’Espanya, combinant art, arquitectura i biografia en una sola destinació.

Exterior del Teatre-Museu Dalí

La visita al Teatre-Museu Dalí de Figueres comença a l’exterior, on l’entrada no és per l’edifici icònic de façana vermella, sinó pel teatre restaurat a la Plaça Gala i Salvador Dalí. Aquesta plaça és el punt de partida per explorar l’arquitectura surrealista exterior del museu i les seves instal·lacions d’art públic.

Davant de la façana del teatre hi ha el monument ornamental dedicat al filòsof català Francesc Pujols, una de les primeres peces de Dalí que els visitants troben. Aquest monument marca el to de la combinació d’art, filosofia i disseny excèntric del museu.

Continuant cap a la dreta de la façana, trobareu tres reproduccions d’una escultura d’Antoni Merci (1895) que representa el pintor Meissonier (1815–1891), un artista admirat per Dalí. Aquestes reproduccions estan muntades sobre columnes formades per piles de pneumàtics de tractor —un exemple sorprenent de l’enfocament juganer de Dalí envers l’art públic i el simbolisme surrealista en els espais exteriors del museu.

Què hi ha dins del Teatre-Museu Dalí de Figueres?

Pati del Teatre-Museu Dalí

Entrant al Teatre-Museu Dalí de Figueres per l’antiga taquilla del teatre, els visitants són immediatament transportats a un món surrealista ple d’algunes de les instal·lacions més icòniques de Salvador Dalí. El primer espai és el pati a l’aire lliure, antigament la platea del teatre, ara dominat pel famós Cadillac Plujós (Cadillac plujós). Aquest cotxe antic, envoltat d’escultures penjants, és una de les atraccions més fotografiades del museu. No oblideu mirar dins del cotxe i cap amunt per captar tots els detalls surrealistes.

Consell: Inseriu una moneda d’1 € al comptador i el Cadillac Plujós cobra vida, un exemple juganer de l’art interactiu de Dalí.

El pati està envoltat per corredors blancs estrets. El corredor dret (mirant cap a l’escenari) mostra obres d’Evarist Vallès i condueix a la Cripta de Dalí, el lloc de descans final de l’artista sota l’escenari. Aquesta seqüència —pati, Cadillac Plujós i cripta— forma una de les parts més memorables de la visita al Teatre-Museu Dalí de Figueres, combinant espectacle surrealista i llegat personal.

Sala de Peixateries del Teatre-Museu Dalí

Sortint de la Cripta de Dalí, els visitants entren a la Sala de Peixateries (Sala de Peixateries), una de les galeries més impactants del museu. Aquest espai acull una notable col·lecció d’olis de Dalí, incloent el famós Autoretrat Tou amb Tall de Bacon Fregit (Autoretrat Tou amb Tall de Bacon Fregit), una representació surrealista del rostre de l’artista, i el Retrat de Picasso (Retrat de Picasso), que reflecteix la complexa relació de Dalí amb el pintor Pablo Picasso.

La sala es complementa amb el corredor esquerre de la planta baixa, que conté art gràfic de Salvador Dalí. Junts, aquests espais mostren la versatilitat de Dalí en diversos mitjans, des de l’oli fins al gravat, i destaquen l’amplitud de la seva creativitat dins del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Escenari del Teatre-Museu Dalí

Pujant les escales fins a l’escenari, els visitants es troben davant del mural monumental El Torero Al·lucinogen, una vasta composició surrealista que ocupa tota l’alçada de la paret de l’escenari. Aquesta obra mestra combina la fascinació de Dalí per la imatgeria clàssica, les il·lusions òptiques i el seu motiu recurrent del torero, convertint-la en un dels punts culminants del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

A l’esquerra de l’escenari hi ha una altra obra intrigant: de prop sembla art cubista abstracte amb un nu central, però quan es mira des de lluny es transforma en el retratat d’Abraham Lincoln. Dalí va crear aquesta il·lusió òptica després d’estudiar publicacions científiques sobre percepció i òptica, demostrant el seu interès per fusionar art i ciència.

Consell: És a l’escenari on trobareu una llosa de pedra sense marca que indica el lloc d’enterrament de Dalí. Aixequeu la mirada des de la tomba cap a la icònica cúpula de vidre del museu, el patró de la qual recorda l’ull compost d’una mosca —una perspectiva que Dalí creia que revelava noves maneres de veure el món.

Sala del Tresor del Teatre-Museu Dalí

Des de l’escenari, els visitants entren a la Sala del Tresor, una galeria de parets vermelles que conté moltes de les obres mestres de Salvador Dalí. Aquest espai destaca l’amplitud de la seva creativitat, des d’olis surrealistes fins a experiments estereoscòpics:

• Port Alguer: Representa el port de Cadaqués, prop de la casa d’estiu de Dalí a Portlligat, un motiu recurrent en la seva obra.
• Leda Atòmica: Un retrat de Gala inspirat en el mite de Leda i el cigne, combinant mitologia clàssica i visió surrealista.
• L’Espectre de l’Atractiu Sexual: Mostra Dalí de nen enfrontant-se a una figura monstruosa que simbolitza la sexualitat, emmarcada pel paisatge hiperrealista del Cap de Creus. Les crosses representen mort i resurrecció, símbols recurrents en l’art de Dalí.
• Panera de Pa: El pa era un dels temes d’obsessió més antics de Dalí, simbolitzant continuïtat i subsistència sagrada.
• Galatea de les Esferes: Un retrat de Gala compost d’esferes, reflectint la fascinació de Dalí per la física nuclear després de les explosions atòmiques de 1945.
• Dalí vist d’esquena pintant Gala d’esquena eternitzat per sis còrnies virtuals reflectides provisionalment per sis miralls reals: Un experiment estereoscòpic dels anys 70 que mostra l’interès de Dalí per l’òptica i la percepció.
• La Cua d’Oreneta: L’última pintura a l’oli de Dalí, completada el 1983 al Castell de Púbol, marcant la culminació de la seva carrera artística.

Sala Mae West del Teatre-Museu Dalí

Des de l’escenari, els visitants poden accedir als corredors del primer pis al voltant del pati, que exhibeixen pintures i dibuixos de Salvador Dalí. D’aquest corredor s’accedeix a una de les atraccions més famoses del museu: la Sala Mae West. Aquesta instal·lació surrealista conté un gran collage del rostre de l’actriu americana Mae West, format enginyosament a partir d’elements d’un interior domèstic. L’element més icònic és el sofà llavis de Dalí, en forma de llavis femenins, que actua com a peça central del retrat.

Aquesta sala d’il·lusió òptica va ser dissenyada per Dalí específicament per al museu, combinant mobiliari, escultura i perspectiva en un sol collage surrealista. Darrere de la instal·lació hi ha una paret amb espieres a banda i banda, que ofereixen vistes a un dormitori surrealista ple de plantes penjants, creant la sensació d’un interior selvàtic.

Consell: Pugeu a la plataforma de visualització dins de la Sala Mae West per veure el retrat correctament alineat. Des d’aquesta perspectiva, el sofà, la xemeneia i les cortines es fusionen en el rostre inconfusible de Mae West —un exemple perfecte de la fascinació de Dalí per les il·lusions òptiques i el surrealisme teatral.

Sala de les Obres Mestres del Teatre-Museu Dalí

Pujant les escales fins al segon pis, els visitants troben un corredor blanc i estret en forma de ferradura al voltant del pati i l’escenari, amb obres d’Antoni Pitxot i precedit per una instal·lació surrealista creada per Salvador Dalí. Aquest corredor prepara el terreny per a les galeries superiors del museu.

Continuant fins al tercer pis, els visitants entren al corredor Rue Trajan, que conté més obres de Dalí i condueix directament a la Sala de les Obres Mestres. Aquesta galeria mostra part de la col·lecció privada d’art de Dalí, reflectint la seva admiració per altres mestres. Entre els punts destacats hi ha pintures d’El Greco, obres de Marià Fortuny, Modest Urgell, Ernest Meissonier, i peces de Marcel Duchamp i Gerard Dou. Entre aquests tresors hi ha la pròpia obra de Dalí Impressions de Bouguereau, que demostra la seva capacitat per reinterpretar estils clàssics a través d’un prisma surrealista.

La Sala de les Obres Mestres és un espai únic dins del Teatre-Museu Dalí de Figueres, oferint als visitants una mirada excepcional als gustos eclèctics de Dalí i a les influències que van donar forma a la seva visió artística. És un testimoni del seu paper no només com a creador, sinó també com a col·leccionista i curador de la història de l’art.

Palau del Vent del Teatre-Museu Dalí

Baixant al segon pis, els visitants poden explorar el costat esquerre del teatre, que inclou les estances privades de Dalí on va viure i dormir durant els últims anys de la seva vida. Aquesta àrea íntima és especialment coneguda pel Palau del Vent (El Palacio del Viento), un gran fresc al sostre que representa una figura humana surrealista amb peus dansaires apuntant cap al terra i el cos mirant cap al cel. A l’habitació de Dalí, els visitants també trobaran art mural amb un rellotge tou de Dalí, un dels seus motius més icònics.

En aquest pis també hi ha la Sala Poesia d’Amèrica, que conté l’oli sobre tela del mateix nom creat per Dalí a Monterrey, Califòrnia, el 1943. La composició combina paisatges de la plana de l’Empordà, el Cap de Creus i els vasts deserts americans, simbolitzant el diàleg de Dalí entre Catalunya i els Estats Units.

Al final del corredor hi ha la Sala Templet de Bramante (Sala Templete de Bramante), que acull una instal·lació surrealista de Dalí. Junts, el fresc del Palau del Vent, la pintura Poesia d’Amèrica i la instal·lació del Templet de Bramante fan d’aquest pis una de les àrees més diverses i personals del Teatre-Museu Dalí de Figueres, combinant espais privats amb obres monumentals.

Sales de la Lògia del Teatre-Museu Dalí

La següent parada de la ruta és la Sala de la Lògia, que mostra el diàleg creatiu de Dalí amb Diego Rodríguez de Silva i Velázquez (1599–1660). Aquesta galeria destaca l’admiració de Dalí per l’art atemporal de Velázquez i la seva capacitat per reinterpretar influències clàssiques a través d’un prisma surrealista.

Des d’aquí, els visitants continuen cap a la Sala de la Torre de tots els Enigmes, que conté l’oli sobre coure que dona nom a la sala, pintat per Dalí per a la portada de la revista Vogue l’any 1971. Aquesta obra exemplifica la fascinació de Dalí pel misteri, el simbolisme i la fusió entre l’art i la cultura popular.

És des d’aquest espai que els visitants poden accedir al jardí terrassa del Teatre-Museu Dalí, un lloc tranquil per fer una pausa abans de sortir. Després del jardí, la ruta condueix a la botiga del museu. Just abans dels torniquets de sortida, una escala a la dreta puja cap a la Col·lecció de Joies de Dalí, una exquisida exposició de dissenys en or i pedres precioses creats per Dalí, que no s’hauria de passar per alt.

Col·lecció de Joies del Teatre-Museu Dalí

Consell: No passeu pels torniquets de sortida sense visitar abans la Col·lecció de Joies.

La entrada al Teatre-Museu Dalí de Figueres inclou accés a la Col·lecció de Joies de Dalí, un espai expositiu separat que mostra una exquisida combinació de creativitat i artesania. La col·lecció presenta 39 joies d’or i pedres precioses de la col·lecció Owen Cheatham, totes basades en dibuixos originals de Salvador Dalí. Cada peça de joieria va acompanyada del seu esbós de disseny, destacant l’atenció meticulosa de Dalí al detall.

Entre els punts destacats hi ha les Joies Dalí d’Or, una sèrie espectacular de creacions en or dissenyades per Dalí als anys quaranta i remodelades posteriorment per a la seva exhibició. Aquestes peces demostren la capacitat de Dalí per fusionar imaginació surrealista amb disseny de joieria fina, elevant objectes quotidians a la categoria d’obres d’art.

Entre les peces més notables hi ha un fermall de llagosta amb una perla a la pinça, un parell de pendents amb el retrat de Gala i un collaret amb un penjoll de rellotge tou —un eco del motiu més icònic de Dalí. A més d’això, la Col·lecció de Joies de Salvador Dalí també inclou capses de joies, rellotges i altres accessoris, convertint aquesta exposició en una de les parts més inesperades i úniques de la visita al museu.

Història del Teatre-Museu Dalí

Els orígens del Teatre-Museu Dalí de Figueres es remunten als anys seixanta, quan l’alcalde de Figueres va demanar a Salvador Dalí que donés una sola obra al Museu de l’Empordà. Dalí va respondre de manera grandiosa: en lloc d’una obra, va proposar crear un museu sencer dedicat a la seva visió.

El lloc escollit va ser l’antic teatre municipal de Figueres, que havia quedat en ruïnes després d’un incendi al final de la Guerra Civil Espanyola. Només les parets exteriors de pedra, la platea i l’arc de l’escenari havien quedat intactes, mentre que el fossat de l’orquestra i gran part de l’interior s’havien ensorrat. Dalí va veure en aquesta closca semidestruïda el llenç perfecte per al seu projecte surrealista.

Durant la dècada de 1970, Dalí va dedicar tota la seva atenció a transformar el teatre en un museu. Va viure dins de l’edifici mentre supervisava la reconstrucció, donant forma a les sales expositives i assegurant-se que cada detall reflectís la seva imaginació excèntrica. El Teatre-Museu Dalí va obrir oficialment el 28 de setembre de 1974.

A diferència de la majoria de museus, aquest espai va ser concebut i comissariat íntegrament per l’artista. Amb l’excepció d’algunes obres de pintors que Dalí admirava, cada galeria i instal·lació va ser dissenyada per formar part d’una obra surrealista més gran. Avui, el museu acull la col·lecció més gran d’obres de Dalí, convertint-lo tant en una galeria com en un monumental autoretrat de l’artista.

Salvador Dalí va morir el 23 de gener de 1989 i, segons els seus desitjos, va ser enterrat dins del museu sota la seva icònica cúpula de vidre. De manera inusual, no està enterrat amb la seva estimada esposa Gala Dalí, que descansa al Castell de Púbol. Això converteix el Teatre-Museu Dalí no només en un punt de referència cultural, sinó també en el lloc de descans final de l’artista.

Dalí i les Drogues

Salvador Dalí sovint s’associa amb imatges psicodèliques, fet que ha generat especulacions sobre l’ús de drogues, com ara LSD. No obstant això, Dalí va declarar famosament: “Jo no prenc drogues. Jo sóc drogues.” Evitava els narcòtics i els al·lucinògens, insistint que la seva ment era l’única font de les seves visions surrealistes.

En lloc de substàncies, Dalí va desenvolupar mètodes únics per estimular la creativitat. El seu mètode paranoic-crític consistia a induir deliberadament associacions irracionals i imatges oníriques, que després traduïa en pintures. Aquesta tècnica li permetia accedir a idees subconscients mentre mantenia un control total sobre el seu art.

Dalí també practicava el que anomenava la tècnica del “son amb una clau”. S’asseia en una cadira sostenint una cullera sobre un plat i es deixava endormiscar. Quan s’adormia, la cullera queia i el despertava de cop, permetent-li capturar les imatges fugaces del seu microson. Aquestes visions sovint es convertien en la base de les seves obres surrealistes.

Mitjançant aquests mètodes, Dalí va aconseguir la qualitat al·lucinògena del seu art sense drogues. Obres com El Torero Al·lucinogen mostren la seva capacitat per canalitzar imatges subconscients, mentre que experiments òptics com la il·lusió del retrat d’Abraham Lincoln demostren la seva fascinació per la ciència i la percepció. Junts, revelen com Dalí va utilitzar psicologia, son i imaginació per crear efectes que rivalitzaven amb les experiències psicodèliques, tot mantenint-se lliure de substàncies.

Galeria d'imatges del Teatre-Museu Dalí de Figueres

Fes clic a qualsevol de les 17 imatges per obrir el reproductor de galeria a pantalla completa. Tingues en compte que la visualització d’imatges està subjecta a la nostra Política d’Ús Just .