Caves Codorníu és el celler i negoci familiar més antic d’Espanya, fundat el 1551 i amb més de 450 anys d’història vinícola. És el celler més visitat del país i el bressol del Cava, el vi escumós icònic d’Espanya elaborat mitjançant el mètode tradicional de fermentació en ampolla.
El cava envelleix en ampolla durant un mínim de nou mesos als cellers subterranis de Codorníu. L’estil i la complexitat depenen del temps d’envelliment:
Sota els edificis modernistes s’estén un vast laberint de túnels revestits de maó distribuïts en cinc nivells. Durant més d’un segle, Codorníu ha dut a terme aquí la segona fermentació i l’envelliment, aprofitant les temperatures naturalment fresques i estables.
Codorníu cultiva diferents varietats de raïm en tres zones de vinya, cadascuna escollida pel seu clima, sòl i altitud. S’hi practica una viticultura sostenible.
Fes clic a qualsevol de les 43 imatges per obrir el reproductor de galeria a pantalla completa. Tingues en compte que la visualització d’imatges està subjecta a la nostra Política d’Ús Just .
Caves Codorníu és un lloc que he visitat tres vegades durant els meus vint anys vivint a Barcelona, perquè és una sortida meravellosa amb amics o família. És la visita de celler més popular de Catalunya, i la connexió fàcil amb tren la converteix en una excursió ideal d’un dia des de la ciutat.
La primera cosa que et sorprèn en arribar és el camí llarg fins a l’edifici principal, amb vinyes que s’estenen a banda i banda. Al final, un mur de pedra amb merlets i unes portes de ferro forjat s’obren a l’edifici de recepció, magnífic. A l’interior, les voltes d’arcs catenaris del sostre de maó —dissenyades per l’arquitecte modernista català Josep Puig i Cadafalch— són impressionants. Fixa’t bé en les finestres: estan fetes amb els fons tallats d’ampolles de vi, disposats en un patró hexagonal de bresca.
El guia et rep a la recepció i et porta pels jardins que envolten la casa central de la finca, construïda per Manuel Raventós entre 1895 i 1915. La casa té un caràcter neomedieval, clarament pensat per projectar prestigi. Inclou un soterrani, planta baixa, planta noble i golfes, amb una torre circular coronada per rajoles vidrades i dues torres més petites annexes. Les golfes s’obren a una galeria d’arcs semicirculars, i el pati interior —amb columnes, arcs i una volta de canó amb vidre imprès— conté mobiliari ricament conservat. Aquesta va ser la llar de la família Codorníu.
La visita continua per diversos edificis de superfície abans d’entrar en una sala de màquines que conté un antic generador dièsel que s’utilitzava per alimentar la il·luminació del vast complex de túnels subterranis. El motor és un model de quatre cilindres de la sèrie MTM, de finals dels anys cinquanta a mitjans dels seixanta, construït per l’empresa catalana Motores Moulins de Molins de Rei, una població situada a uns 25–30 km de la finca.
Des d’aquí, unes escales baixen cap a la xarxa de cellers. Els túnels originals van ser excavats a mà i revestits de maó, i finalment es van expandir fins a formar un laberint d’uns 30 quilòmetres. La seva funció era proporcionar condicions naturalment fresques i estables per a les ampolles que feien la segona fermentació. La primera fermentació tenia lloc en enormes bótes de fusta, algunes de les quals encara es poden veure als túnels.
Codorníu seguia el mètode tradicional francès i penedesenc de rémuage (remogut), en què les ampolles es giraven un cop al dia per desplaçar gradualment el sediment del llevat cap al coll mentre s’incrementava l’angle de la botella. Un cicle complet de remogut durava entre tres i sis setmanes, segons l’estil i la temperatura del celler. Els caves de gamma alta sovint requerien més temps per permetre una migració del sediment més lenta i controlada. Un passadís llarg encara mostra els antics pupitres de fusta, que abans sostenien milions d’ampolles.
Més endins dels túnels hi ha una sala amb una impremta rotativa manual del segle XX. Les planxes tipogràfiques en relleu dels seus cilindres s’utilitzaven per imprimir les etiquetes en relleu de Codorníu. A prop hi ha la zona on les ampolles s’embolcallaven amb palla i es col·locaven en caixes de fusta per al transport.
La visita també revela altres elements arqueològics, com un ascensor amb cabrestant de cadena que s’utilitzava per moure ampolles entre nivells. Finalment, el recorregut torna a pujar fins a la superfície, emergint en un antic magatzem ple de bótes de fusta enormes —d’uns tres metres de diàmetre i cinc de profunditat— cadascuna amb una capacitat d’entre 20.000 i 30.000 litres de vi.
Aquestes no són bótes de transport ni petites bótes d’envelliment. Són grans foudres de fusta, utilitzats per a l’envelliment llarg, el cupatge, l’estabilització o l’emmagatzematge abans de l’embotellament. Recipients similars apareixen en altres cellers històrics del Penedès com Freixenet i Torres.
La següent etapa de la visita té lloc a la sala modernista de premsat —el segon pas després de la verema, quan el raïm arribava de les vinyes per ser aixafat i premsat. Aquí es descarregaven camions sencers de fruita, i s’extreia el most que eventualment es convertiria en cava.
La sala és immensa i té un aire gairebé catedralici, amb les voltes de maó i els arcs repetits que donen a la maquinària antiga una presència gairebé cerimonial. Al passadís central hi ha premses i trepitjadores històriques: les primeres premses de biga de fusta, les premses de cargol de ferro que les van substituir, i les primeres trepitjadores mecàniques capaces de processar molt més raïm que qualsevol equip de treballadors. Cada màquina marca un moment en l’evolució de l’elaboració del vi, des del treball manual fins a l’enginy industrial primerenc.
Caminant per l’espai, és fàcil imaginar el soroll i el moviment de la verema: el pes del raïm, el gir de grans cargols i el flux del most fresc cap als dipòsits inferiors. Avui l’equipament s’exposa gairebé com escultura, però la fisicitat del treball encara es percep.
Dins d’aquesta sala també hi ha l’equip utilitzat per a la destil·lació, un procés que abans era essencial per produir licors i vins fortificats. El líquid fermentat s’escalfava per separar-ne els components, concentrant l’alcohol mitjançant una ebullició lenta i controlada. L’alambí de coure, el coll de cigne i la serpentina de refrigeració mostren com el vapor es guiava, es condensava i es recollia gota a gota. Davant del forn i la llarga espiral de refrigeració, perceps l’ofici i la paciència que hi havia darrere d’aquesta etapa inicial de producció.
L’última parada és un tast en una de les sales del celler. Codorníu produeix cava negre, blanc, rosat i escumós, i aquí pots degustar algunes de les seves ampolles premium. Després d’un parell de copes, la visita torna a la sala de recepció i a la botiga.
La visita dura aproximadament una hora i cobreix tot el recorregut del raïm fins a l’ampolla:
Consell: A la botiga venen el Gran Reserva Anna Codorníu, un cava reservat principalment per al mercat domèstic per la seva qualitat excepcional. Val molt la pena si t’agrada el cava envellit.
La visita guiada inclou tant els edificis modernistes històrics com les extenses caves subterrànies de cava. Les temperatures als túnels es mantenen fresques durant tot l’any, així que és recomanable portar un jersei fi o una jaqueta lleugera, fins i tot a l’estiu.
Els camins a través de les caves estan ben il·luminats i són generalment plans, i no cal cap equip especial — no hi ha cascos ni llanternes. Tot i això, la visita implica una quantitat considerable de caminada, diverses escales i passadissos subterranis llargs.
Per aquest motiu, la visita no és adequada per a persones amb mobilitat reduïda ni per a ningú que no pugui gestionar amb comoditat escales o períodes prolongats de caminada. La naturalesa històrica del lloc fa que les alternatives sense esglaons siguin limitades.
Si es preveu pluja, un petit ponxo o una capa impermeable pot ser útil per al trajecte des de l’estació de tren fins a Sant Sadurní d’Anoia. El camí cap al centre passa per diversos edificis modernistes i històrics interessants, fet que converteix la caminada en part de l’experiència.
Normalment porto la meva motxilla petita de 10 litres per poder endur-me una o dues ampolles de cava sense cap problema.
Hi ha visites guiades en anglès, però les places són limitades — especialment els caps de setmana i durant les temporades de més afluència — així que es recomana reservar amb antelació. La visita inclou tant espais interiors com exteriors, així com temps dins dels túnels subterranis frescos, de manera que és útil portar sabates còmodes i una jaqueta lleugera.
Si vols aprofitar el dia complet, combina la visita amb la Fàbrica de Xocolata Simón Coll a Sant Sadurní d’Anoia, que també ofereix visites guiades. Juntament amb un passeig pel centre històric del poble, es converteix en una excel·lent excursió d’un dia de vi i cultura des de Barcelona.
Adreça: Carrer de Can Codorníu s/n, Sant Sadurní d’Anoia, 08770
Caves Codorníu es troba a l’altra banda de Sant Sadurní d’Anoia, la capital de la producció de cava. El celler és a uns 2,3 km de l’estació de Renfe del poble, cosa que el fa accessible amb transport públic des de Barcelona.
Un cop a Sant Sadurní, la senyalització és clara i et guia fins a la finca Codorníu. Els edificis modernistes són inconfusibles a mesura que t’hi acostes.
Inicia sessió amb Google per veure el mapa.
Valora Caves Codorníu north in Sant Sadingí d'Anoia
Inicia sessió amb Google per enviar el teu comentari.